Aquesta setmana us volem
parlar de la novel·la titulada Llum de guàrdia,
escrita pel periodista i escriptor irlandès Joseph O’Connor i editada per
Edicions de 1984.
Aquesta novel·la parla
de la relació que va existir entre l’autor teatral irlandès John Synge, i una
de les seves actrius, de nom artístic Molly Allgood, però que en realitat es
deia Marie O’Neill.
L’autor ens endinsa en
aquesta història a través dels pensaments de la famosa actriu catòlica, que va
recordant diferents escenes de la seva vida mentre es passeja per la ciutat de
Londres. En aquest trajecte la Molly reconstrueix la seva història d’amor amb el
dramaturg, en aquest cas protestant, John Millington Synge. Una història que va
ser molt mal vista per gairebé tothom, fins i tot per part de les respectives
famílies.
Així, al llarg de tot un
dia, concretament el 27 d’octubre de 1952, que serà cabdal per la vida de la
Molly, l’actriu ens explica, al seus seixanta-cinc anys, la intensa i
commovedora història d’amor que va viure. Però també transmet un sentiment de
culpa per no haver fet allò que realment volia, imposant la seva voluntat per
damunt de les convencions socials. En aquell moment, quan era jove, la força
dels seus sentiments no va ser suficient per enfrontar-se a l’abisme que separava
la parella a causa de la diferència d’edat, la classe social i la religió. I
ara, tants anys després, només li queda assumir l’oportunitat perduda.
El viatge interior que
fa la protagonista està ple de fragments i retalls de vida en forma de poemes,
cançons, converses, sentiments, gires de teatre, topades puntuals,... en
l’escenari que és el món del teatre i la seva gent. Tot plegat encomana un amor
per aquest art i la màgia que l’envolta.
El llibre és ple
d’afirmacions que es fa la Molly interiorment, que expliquen la seva vida
passada i també reflexionen sobre les conseqüències que ha tingut. Aquí en
teniu algun exemple:
“¿Què vol dir, caldre?
No podem viure només fent el que ens cal”
“Tenia aquella convicció
tan curiosa dels que en realitat no confien en ells mateixos”
“La culpa es viu com
l’envestida d’una onada gegant contra el buc d’un vaixell”
Llum de guàrdia és una novel·la molt ben escrita,
que expressa sensibilitat i vitalitat, combinades amb espurnes d’humor i
caràcter irlandès. Això fa que sigui un llibre encantador i fins i tot estrany,
però amb molta força. La força que li dóna la vida de dues personalitats
formidables, novel·lades per Joseph O’Connor amb un llenguatge senzill però
alhora captivador.
___________________________________________
Recomanació feta a Ràdio Berga el 3 de juny de 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada