dijous, 30 de juny de 2016

Tastet de Llibres: sorteig d'estiu a les biblioteques del Berguedà



La Biblioteca recomana... La guitarra blava


Aquesta setmana us recomanem La guitarra blava, de John Banville, editada per Bromera. I la traducció al castellà, La guitarra azul, l’ha editat Alfaguara. Aquest autor irlandès ha obtingut diferents premis i reconeixements a nivell europeu per les seves novel·les, entre les quals destaquen El mar i Llum antiga. L’any 2014 li van atorgar el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. A part de les obres que signa amb el seu nom, escriu també novel·la negra amb el pseudònim de Benjamin Black.

La guitarra blava està protagonitzada per un pintor, un artista que darrerament ha perdut la inspiració i no troba la manera de crear res que valgui la pena. Ell es diu Oliver Orme i fins ara sempre s’havia sentit segur d’ell mateix, tant en la feina com en la seva vida matrimonial.

Però Orme té un defecte que el portarà a complicar-se la vida: té la mà una mica llarga i s’ha aficionat als furts, pel simple plaer de prendre les coses dels altres. I aquesta dinàmica el porta a “robar” la dona al seu amic, o sigui, a mantenir-hi una aventura. I quan se n’assabenten el seu amic i la seva dona, la situació personal, fins aquell moment més o menys còmoda, se li complica i decideix refugiar-se a la casa on havia viscut de petit per tal de posar en ordre les seves tribulacions.

Més enllà de la situació que viu el protagonista, que Banville caracteritza com a insegur, covard i immadur, i les reflexions que aquest anirà desglossant, aquesta novel·la et captiva per la prosa que utilitza l’autor. Com és habitual en les novel·les de John Banville, en la història que ens explica és més important el com ho fa que el què passa en l’acció.

Orme, el protagonista, en el seu aïllament, farà un exercici de reflexió entorn de l’amor, en què consisteix essencialment i què n’esperem a nivell individual d’una relació amorosa. Però ho fa sense dramatisme malgrat que la situació podria conduir-hi, per contra, utilitza la paròdia i l’humor per explicar la seva vivència.

Oliver Orme és un narcisista odiós que se’n riu d’ell mateix i de les tragèdies dels altres. En definitiva és un personatge contundent, que a través de l’art i les seves múltiples expressions, que va citant i descrivint al llarg de la història, fa entendre el procés creatiu, la importància de la imaginació i la manera com es plasmen les idees. I enllaçant-ho amb l’art, busca respostes a la seva situació sentimental.

No us perdeu La guitarra blava o, si preferiu la versió en castellà, La guitarra azul, ja que val molt la pena endinsar-se en la prosa de John Banville, ja que és un plaer llegir-la i al mateix temps et fa pensar. 
______________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 29 de juny de 2016.
 

dijous, 23 de juny de 2016

La Biblioteca recomana... Un rodet de fil blau


La recomanació que us fem aquesta setmana és Un rodet de fil blau, l’última novel·la de l’escriptora nord-americana Anne Tyler, que ha estat publicada per L’Altra Editorial. D’aquesta autora destaquen els títols El turista accidental, El matrimoni amateur o Abans, quan érem grans.

La novel·la fa un recorregut per la nissaga dels Whitshank, des de l’any 1926 fins a l’actualitat. Els seus integrants l’autora els defineix com a gent vulgar, cap d’ells no destaca per la seva intel·ligència ni tampoc per tenir cap habilitat especial. Són persones corrents que van fent la seva vida. Però alhora Anne Tyler farà que esdevinguin especials pels lectors.

La trama comença amb una trucada en què en Denny explica als seus pares, el Red i l’Abby, que és homosexual. Però la trucada queda tallada a mig fer i, per tant, el tema també queda obert. A partir d’aquesta escena inicial anirem coneixent els altres integrants de la família, com també coneixerem diferents punts de vista de les vivències d’ells, ja que la veu narrativa anirà canviant de personatge. Tot plegat converteix Un rodet de fil blau en una novel·la calidoscòpica amb personatges molt ben caracteritzats on podem identificar-hi els trets que defineixen els nostres propis familiars. Això fa que sigui una novel·la molt versemblant, captant un interès creixent per la història i els seus protagonistes.

L’escenari on transcorre la vida de les tres generacions d’aquesta família és la casa que van construir, una casa acollidora on ara viuen l’Abby i el Red. Els esdeveniments es desenvoluparan fent salts en el temps però de manera que no en perdem el fil i agrupats entorn de tres moments concrets: el present, l’enamorament de l’Abby i el Red l’any 1959 i el període que va del 1926 al 42 quan s’inicia la saga i construeixen la casa.

Anne Tyler sap escriure amb senzillesa aconseguint una profunditat extraordinària en tot allò que explica. Aquesta història està plena d'humor i vitalitat, de secrets molt ben guardats i de retrets quotidians. Podria ser la història de qualsevol família de classe mitjana, plena de vida i de pares, mares, germans, cunyats, fills, cosins, néts i gossos. Tot molt habitual però alhora fent ben palès que tothom té llums i ombres i, per això, tothom és especial i diferent.

Un rodet de fil blau és una novel·la que us agradarà per la manera com es va desenvolupant, sense entortolligar-se massa ni tampoc fer-se avorrida. I la varietat de personatges, el seu passat i el lligam que mantenen entre ells la fan del tot entretinguda fins al final.
__________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 22 de juny de 2016.

dijous, 16 de juny de 2016

Club de llibre... amb Blanca Busquets



Dimecres, 22 de juny de 2016, a les 18.30 h
Biblioteca d'Artés

BLANCA BUSQUETS (Barcelona, 1961). És escriptora, periodista i filòloga. Als dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d’aleshores, escriure es va convertir en l’eix central de la seva vida. Ha publicat diverses novel·les: Presó de neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010), La casa del silenci (2013) i Paraules a mitges (2014). La seva última novel·la és Jardí a l’obaga (2016).

Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l’italià, l’alemany, el rus, el noruec, el polonès i el francès. Com a periodista, treballa des del 1986 a Catalunya Ràdio i escriu articles per a l’Osona.com. Ha guanyat el Premi Llibreter 2011 i el Premi Algerho Donna 2015 de literatura i periodisme.

La trobada es fa en el marc del Club del llibre, cicle de xerrades amb escriptors a la Xarxa de Biblioteques Municipals, amb la col·laboració de diverses editorials.

dimarts, 14 de juny de 2016

Comencem l'estiu amb novetats!


Estem a les portes de l'estiu i des de la Biblioteca us volem oferir un bon ventall de lectures per passar aquests dies de lleure i de vacances. Trieu i remeneu! Cliqueu a sobre el títol per consultar si estan disponibles.


dijous, 9 de juny de 2016

La Biblioteca recomana... Les pereres fan la flor blanca

http://www.rayoverde.es/wp-content/uploads/2015/07/portada_les-pereres-fan-flor-blanca.jpg 

Avui us recomanem la lectura d’una novel·la curta, només té 160 pàgines, però que són molt emotives. Es tracta de la novel·la titulada Les pereres fan la flor blanca, de l’autor holandès Gerbrand Bakker. En català, i també en castellà, Los Perales tienen la flor blanca, l’ha publicat Raig Verd.

La història que explica Bakker és la situació familiar en què es troben dos germans bessons, un altre germà més gran, el seu pare i el seu gos. En un moment donat la vida de tots ells canvia radicalment ja que com a conseqüència d’un atropellament que pateixen els nens, el primogènit, en Gerson, es queda cec quan només té 13 anys.

L’autor ens explica com la família es va adaptant a aquesta nova situació des de tres perspectives diferents: la dels bessons, en Klaas i en Klees, la d’en Gerson, i la del gos. I ho fa amb una narrativa molt tendra, suau, que captiva des del primer moment per la manera com t’endinsa en les emocions més profundes, amb calma i serenitat.

Suposo que heu pogut endevinar que Les pereres fan la flor blanca no és cap novel·la trepidant, no hi trobareu ni acció ni intriga. És una novel·la simple, amb descripcions sintètiques, evitant els detalls irrellevants i resseguint el fil argumental amb diàlegs plens d’emotivitat.

És una novel·la dura, punyent, incisiva... explicada des de la innocència infantil i, per tant, molt propera i directa. Les relacions familiars hi són molt ben explicades, sobretot l’amor fraternal, i des del recer familiar els protagonistes accepten que l’atzar a vegades ens juga males passades i les desgràcies vénen quan menys ens les esperem.

És una novel·la que us recomano de totes totes però si no esteu en un bon moment d’ànims millor que la llegiu en una altra ocasió ja que us pot deixar ensorrats. El patiment i el dolor hi són molt presents però també la naturalitat i l’amor.

Els silencis i els buits que deixa Bakker a través de la seva narrativa prenen una importància cabdal en la història, creant unes subtileses meravelloses. Tot plegat fa que Les pereres fan la flor blanca sigui una novel·la d’una gran qualitat literària. Llegiu-la i gaudireu de la seva sensibilitat.
______________________________________________

Recomanació feta a Ràdio Berga el 8 de juny de 2016.